Paraules d'acollida

Benvolgut navegant, aquest espai virtual pretén posar al teu abast un informació d'utilitat relativa a les activitats del Departament de Filosofia de l'IES Josep de Ribera (Xàtiva) per al curs. En ell podràs trobar propostes de treball, materials didàctics, activitats diverses i un lloc on publicar els teus escrits filosòfics (si s'ho mereixen!)­.

Mentre pots anar rumiant les següents paraules del pensador Friedrich Nietzsche: "Sóc un bosc d'arbres tenebrosos i una fosca nit. Malgrat tot, qui no s'espante de la meua solitud, a sota dels meus xiprers trobarà unes roses enfiladisses".

diumenge, 24 de maig del 2015

Tema 4 de Filosofia & Ciutadania / Preguntes model per a l’examen i solucions


1. Quina és la tesi de Thomas Hobbes per a un hipotètic estat de naturalesa dels humans? Els humans són egoistes racionals que enfrontats els uns amb els altres sense un poder fort que impose l’ordre social pel terror viuen una guerra de tots contra tots. L’humà és un llop per a l’humà.

2. Quina diferencia hi ha entre els conceptes de capitost, cap i rei?
El capitost és un líder carismàtic a qui la comunitat no reconeix el poder de manar sobre els altres membres de la comunitat. És un líder igualitari de nivell 1, 2 o 3. Pertany a una societat on hi ha reciprocitat i redistribució simètrica.
El cap forma part d’una comunitat on ja s’ha introduït la desigualtat de poder i de riquesa. La comunitat li reconeix poder per a imposar la seua voluntat per la força. Aquest poder es recolza en una elit de funcionaris i sacerdots. Forma part d’un llinatge que prova de perpetuar-se. És un líder d’una comunitat humana de nivell 4, que es fonamenta en una redistribució asimètrica dels béns. Aquestes comunitats són fetes de agrupacions de petites aldees sedentàries.
El rei és un líder d’una comunitat de nivell 5, és a dir un Estat. És el líder d’una comunitat amb organització urbana, on la piràmide del poder i la desigualtat s’ha incorporat definitivament a l’estructura social. Les elits governants dominen la comunitat mitjançant una combinació de força, persuasió i justificació legítima. La redistribució de béns és assimètrica

3. On i en quina època van aparéixer les primeres organitzacions estatals? Els primers Estats apareixen cap al 3.200 aC a la regió de Mesopotàmia.

4. Marvin Harris considera que la humanitat sempre ha viscut en societats fortament
estratificades en classes i castes. V o F? Fals.

5. Com s’anomena el mètode d’estudi de Marvin Harris? Materialisme cultural.

6. La reciprocitat i la redistribució igualitària és la base de les relacions econòmiques en les
comunitats de caçadors recol·lectors.

7. La redistribució assimètrica és la base de les relacions econòmiques en les
comunitats humanes de nivell estatal.

8. Segons Marvin Harris, sempre hi ha hagut desigualtat? No, aquesta va introduint-se al llarg d’una seqüència evolutiva on podem distingir 5 etapes o nivells. Des d’una primera etapa on no hi ha desigualtat ni de poder ni de riquesa, aquesta va introduint-se paulatinament quan s’institucionalitza el desig de distinció. Finalment, es justifica la meritocràcia i la redistribució assimètrica.

9. Amb la institucionalització del reconeixement i la distinció socials
(el desig de fama i consideració de que parlava Jean-Jacques Rousseau) s’inicia una
evolució social que culminarà amb la consagració d’una forma de societat basada en la
divisió de riquesa i de poder.

10. Com anomena Harris el tipus de lideratge de les bandes de caçadors-recol·lectors? Capitost.

11. A què es refereix Marvin Harris quan parla dels grans abastidors? A líders igualitaris de comunitats de nivell 3, on hi ha competència i redistribució assimètrica.

12. Què s’entén per gran home? És un lider igualitari de nivell 2 (gran home redistribuidor) o 3 (gran abastidor).

13. No és veritat, segons Marvin Harris, que tinguem una necessitat genètica d’estima, aprovació i recolzament emocional per part dels nostres grups primaris de referència. V
o F? Fals.

14. Quina va ser la causa principal i constant que va contrényer les comunitats humanes a buscar noves formes d’organització social que permeteren la satisfacció de les exigències de les necessitats inscrites en la naturalesa humana? L’escassesa d’aliments.

15. Què s’entén per consum conspicu? El consum de béns luxosos i exclusius.

16. Quina sol ser la causa o la motivació per al consum conspicu? El desig de fama i reconeixement social. Aquest consum contribueix a projectar la imatge del poder i a perpetuar la desigualtat.

17. Qui són els yuppies? Els executius agressius que hipotequen una bona part del seu temps treballant per a mantenir un nivell de vida elevat que gairebé no poden gaudir.

18. Segons Marvin Harris quines són les dues condicions materials per a l’aparició de
l’estat?
(a) Una població menesterosa que no pot fugir a un altre territori.
(b) Magatzems comunals que s’omplin amb cereals o altres aliments que puguen coservar-se molt de temps.

19. A què ens referim quan parlem de civilització? A comunitat urbanes de nivell 5 (Estats).

20. Amb quin altre terme podem anomenar el desig de reconeixement? Desig de fama, consideració social o prestigi.

21. Per què estem ansiosos de prestigi? Quina podria ser la raó per la qual algunes comunitats humanes tracten d’inculcar en els seus membres una forta motivació envers
el prestigi? Perquè tenim una necessitat genètica d’estima, aprovació i recolzament emocional per part dels nostres grups primaris de referència.

22. La guerra primitiva i la rivalitat de les comunitats humanes pel control de la riquesa és una de les causes que van orientar la relació de redistribució de la riquesa envers la
desigualtat de poder i el masclisme. V o F? Vertader.

23.Quina relació estableix s’estableix al llibre entre algunes varietats d’aliments i l’aparició de l’estat? Només aquelles comunitats humanes de nivell 4 que coneixien certs tipus de cereals (blat, arròs, dacsa, etc.) que podien ser emmagatzemats de manera indefinida, van fer el salt al nivell 5. El poder dels caps es basava en el control del magatzem comunal.

24. Explica per què el control del magatzem comunal constitueix la base del poder dels caps. Només motivacions poderoses, com l’escassesa d’aliments i la fam, permeten explicar per què els humans es van rebaixar a l’esclavatge.

25. Exposa la tesi de la formació mafiosa de l’estat durant la remota edat del bronze? Per als defensors d’aquesta tesi la confiança en el paper dels caps redistribuidors no pot explicar per què una elit es va arpopiar dels magatzems comunals de les antigues comunitats. Va ser una combinació de justificació, persuasió i coacció les que van desembocar en l’aparició de l’Estat.

26. Ordena cronològicament l’aparició d’aquestes tres bases de les relacions econòmiques: redistribució assimètrica, distribució igualitària i reciprocitat. Amb quins estadis d’evolució social es corresponen?
1r reciprocitat (nivell 1)
2n distribució igualitària (nivells 2 i 3)
3r redistribució assimètrica (nivells 4 i 5)

27. Qui eren el mumi? Dins de quina categoria de lideratge podríem situal-los? Eren líders del nivell dels grans abastidors, és a dir, grans homes de comunitats de nivell 3.

28. Què era un potlatch? En quin estadi del desenvolupament social podríem situar-lo? És un banquet redistributiu patrocinats pels grans abastidors kwakiutl (nivell 3), en què es produia una destrucció ostensiva de béns com una demostració del poder del líder.

29. Quina és l’explicació alternativa a la tesi de la formació mafiosa de l’estat? Que la desigualtat de les societats estatals basada en una redistribució assimètrica és consentida per la comunitat com un mal menor davant el caos de les lluites entre comunitats humanes pel control dels recursos escassos. L’exercici del poder admet diverses justificacions racionals (teoria social).