Preguntes i repostes de la primera part del TEMA 2 de Filosofia & Ciutadania

1. Què és el pensament verbal?
Són totes activitats mentals mediatitzades, intervingudes o condicionades pel llenguatge. 

2. Què és, segons Ch. Peirce, un signe?
Segons Charles Peirce, signe és qualsevol cosa que actue en lloc d'una altra cosa representant-la. Distingeix 3 tipus de signes segons la relació que s'estableix entre el signe i la cosa significada: icones (relació de semblança), indicis (relació de proximitat o contigüitat espacio-temporal) i símbols (relació convencional o cultural). 

3. Què és una proposició? Digues un sinònim d’aquest terme?
Una proposició no és qualsevol tipus d'oració, hi ha oracions que no són proposicions. Una proposició és un tipus d'oració que té la propietat de ser vertadera o falsa, és a dir, allò que s'anomena valor de veritat.

4. Què significa què el llenguatge humà és articulat?
Es diu que el llenguatge humà és articulat perquè les comunicacions lingüístiques són fetes amb un petit nombre d'unitats (fonemes i monemes) que, repetides i recombinades de diverses formes, permeten un nombre il·limitat de missatges. El llenguatge és com joc de construcció que podem muntar i desmuntar per a fer diversos objectes amb les mateixes peces.

5. Quina és la funció principal del llenguatge argumentatiu?
Traure conclusions, és a dir, fer raonaments. Els lògics solen emprar el terme inferències en comptes de raonaments o argumentacions.

6. Què és una inducció?
Una inducció és una inferència amb conclusió probable.

7. Quina relació hi ha entre coneixement i llenguatge?
Hi ha dos tipus de coneixement: un per familiarització o intuïció i un altre per inferència o raonament. Pel que fa als humans, tant un com l'altre es troben mediatitzats pel llenguatge. La inferència, o activitat de traure conclusions, no pot ser ralitzada sense el llenguatge. Pel que fa a la nostra forma més habitual de coneixement per familiarització (la percepció), encara que no és una cosa completament verbal, també es troba mediatitzada pel llenguatge (penseu que el procés de reconeixement dels objectes del món pressuposa la utilització de conceptes i etiquetes lingüístiques.  

8. Per què el coneixement per inferència és una forma de pensament verbal?
La inferència, o activitat de traure conclusions, no pot ser ralitzada sense el llenguatge, perquè en ella obtenim una oració nova (conclusió) a partir d'unes altres (premisses) que sens donen com les dades d'un problema.

9. Què és, segons Ch. Peirce, una icona?
Una icona és un tipus de signe que manté una relació de paregut amb la cosa significada o representada. Aquest paregut pot ser realista o simplement esquemàtic o estructural. Encara que la paraula icona fa referència a les imatges i el món visual, la definició de Pirce ens obliga a acceptar la existència d'icones auditives, tàctils, etc. Un so que represente un altre so, seria una icona auditiva (per exemple, una onomatopeia).

10. Quina diferència hi ha, en l’àmbit de la lògica, entre els conceptes d’oració i de proposició?
Per tal que una cadena lingüística siga considerada una oració cal que tinga sentit complet. Per tal que siga una proposició, ha de tenir sentit complet i valor de veritat. Les proposicions són sempre oracions, mentre que les oracions no sempre són proposicions. 

11. Digues un requisit imprescindible per tal que es done la intel·ligència simbòlica.
Sense el llenguatge no seria possible la intel·ligència simbòlica. Aquest tipus d'intel·ligència, contràriament a la intel·ligència pràctica, forma part de l'anomenat pensament verbal.

12. Les oracions que precedeixen la conclusió d’una inferència s’anomenen?
Premisses.

13. Què és una deducció?
Una deducció és una inferència amb conclusió necessària o matemàticament segura.

14. Quina diferència hi ha entre els termes raonament i coneixement?
El raonament o inferència és una font per als nostres coneixements. Tanmateix no és l'única, també podem obtenir coneixements per la via de la familiarització  (és a dir, l'experiència immediata o percepció).

15. Per què el coneixement per intuïció és una forma de pensament verbal?
La intuïció o familiarització no és un procés completament lingüístic, però el procés de reconeixement dels objectes és un procés inevitablement mediatitzat pel llenguatge.

16. Què és, segons Ch. Peirce, un indici?
Un indici o índex és qualsevol realitat que haja quedat associada a una altra a la qual representa per la seua proximitat espacio-temporal. Per exemple, els núvols representen la pluja perquè sempre apareixen associats.

17. En què consisteix el valor de veritat? Com s’anomenen les oracions que en tenen?
El valor de veritat és la propietat de certes oracions per la qual poden ser considerades vertaderes o falses. Les oracions que tenen valor de veritat s'anomenen proposicions.
  
18. Quatre trets distintius dels signes de llenguatge humà en relació als signes de la comunicació animal?
Els signes del llenguatge humà es caracteritzen per ser: polisèmics, articulats, abstractes i convencionals (símbols). Els signes de comunicació dels animals no humans es caracteritzen per ser respectivament: monosèmics, no articulats, concrets i naturals.
  
19. Digues dos sinònims de relació consecutiva.
Relació consecutiva és una expressió sinònima d'inferència, raonament o argumentació. Aquesta és la relació que s'estableix entre les premisses i la conclusió.

21. Quin nom reben les inferències segures?
Les inferències segures o necessàries reben el nom de deduccions.

22. Quina diferència hi ha entre els termes pensament i coneixement?
El terme pensament és un terme molt general que engloba l'activitat de conéixer. En un sentit general, el pensament engloba tots els processos que anomenem mentals. Un determinat pensament podria no ser un coneixement (per exemple, un record o una fantasia). En canvi, els actes de coneixements sempre són pensaments. 
En aquest sentit tan general de pensament, el pensament no seria una cosa exclusiva dels humans: molts animals, com ara els mamífers, "pensarien". Tanmateix, de vegades, s'empra el terme pensament en un sentit tan específicament humà, que exclou la possibilitat de pensament en els animals no humans.

23. Per la manera d’accedir a les explicacions, quins dos tipus de coneixements hi ha?
Per la manera d'accedir a les explicacions hi ha dos tipus de coneixements: per familiarització (intuïció o experiència) i per inferència (o raonament). Quan ens pregunten per què sabem alguna cosa, podem donar dos tipus de respostes: perquè ho he vist (o percebut) o perquè he arribat a aquesta conclusió.

24. Què és, segons Ch. Peirce, un símbol?
És qualsevol signe que no manté una relació natural amb la cosa que representa. La seua relació és cultural donat que no s'assembla ni manté una relació de proximitat espacio-temporal amb allò que significa. Les paraules de les llengües humanes són símbols en el sentit de Peirce. La núvol, per exemple, no té forma de núvol ni la podem trobar al costat d'aquests fenòmens naturals. 

25. Quines són les oracions que ens permeten construir coneixements?
Les oracions que posseeixen valor de veritat, és a dir, les proposicions, són l'únic tipus d'oracions que permeten construir coneixements. El llenguatge normatiu o valoratiu no permetria fer-ho.

26. Digues un sinònim de coneixement obtingut per familiarització.
Coneixement per intuïció o per experiència.

27. Quins indicadors lingüístics ens informen que som en presència d’un raonament?
Són les anomenades clàusules consecutives o conjuncions consecutives ("doncs", "per tant", etc.), que indiquen que després ve la conclusió. Ara bé, totes les relacions causals (les que duen "perquè") poden reconvertir-se en relacions consecutives, és a dir, inferències.

28. Quin nom reben les inferències probables?
Reben el nom d'induccions.

29. Com podem definir el coneixement des del punt de vista del llenguatge?

Des del punt de vista del llenguatge el coneixement és una construcció feta de proposicions vertaderes que poden ser provades mitjançant la familiarització (la percepció) o la inducció (el raonament).  

Preguntes i repostes del TEMA 1 de Filosofia & Ciutadania

1. Com defineix Bertrand Russell la filosofia? Per què podem considerar que fa justícia a la història de les relacions entre filosofia i ciència?

 B. Russell defineix la filosofia com allò que encara no és ciència. Aquesta breu i simple definició fa justícia a la història de les relacions entre filosofia i ciència perquè la ciència moderna s'emancipa del tronc comú de la filosofia. D'altra banda deixa clar que no hi ha una frontera nítida entre aquests dos camps del saber: allò que comença sent filosofia pot acabar sent ciència. El pensament racional actual presenta aquestes dues modalitats: filosofia i ciència.

2. Defineix etimològicament el terme filosofia. Ens permetria aquesta definició distingir la filosofia de la ciència? Per què?

Etimològicament, filosolfia significa amor a la saviesa, afició pel saber. Aquesta definició no ens permetria distingir entre la filosofia i la ciencia actuals, perquè totes dues constitueixen formes d'amor a la saviesa. Tanmateix, era una definició perfecta per a la filosofia tradicional que englobava en ella mateixa tot el saber. 

3. Amb quina finalitat s’inventa Pitàgores de Samos el terme filòsof? 

Pitàgores es va inventar el terme filòsof per a respondre a una pregunta sobre quina era la seua professió o activitat habitual. Era una resposta humil i gens presumptuosa, perquè filòsof no és qui posseeix la saviesa, sinó qui la busca. 

4. Qui és considerat el primer filòsof occidental? 

Tales de Milet.

5. Quan apareix el pensament racional? En quins llocs apareix?

El pensament racional apareix al voltant de segle VI aC a tres llocs del planeta simultàniament: les colònies asiàtiques de l'Hèl·lade (antic món de parla grega), l'Índia i la Xina. Tots tres llocs constiueixen els tres bressols de la filosofia. 

6. Quina relació hi ha entre antropomorfisme, animisme i pensament racional?

S'entén per antropomorfitzar l'acció d'atribuir qualitats físiques o psicològiques pròpies dels humans a altres éssers de la natura. L'animisme és una conseqüència de l'antropomosfisme psicològic, perquè suposa personificar o atorgar consciència i voluntat als éssers naturals de manera indiscriminada.

El pensament racional, en canvi, a tendit sempre a criticar i limitar la tendència humana a antropomorfitzar la naturalesa, de manera que podem dir que pensament racional i antropomorfisme són incompatibles.

7. Quin és el tret més reeixit del pensament racional? Enumera dues variants d’aquest tipus de mentalitat.

El tret més reeixit del pensament racional es la creença en l'existència d'un ordre natural inalterable (regularitats o lleis naturals) que no depén de la voluntat humana ni de cap altre tipus de voluntat.

Les dues variants del pensament racional són la filosofia i la ciència actuals.

8. Quin és el tret més reeixit del pensament pre-racional? Digues algun sinònim d’aquest tipus de mentalitat.

El pensament pre-racional nega la possibilitat de l'existència d'un ordre natural inalterable com a conseqüència de la seua interpretació animista de la naturalesa. Com que atribueix consciència i voluntat (llibertat d'elecció o lliure albir) als éssers de la natura, no pot creure que els esdeveniments naturals hagen de ser sempre regulars.

Aquest tipus de mentalitat ha estat anomenat també mite, pensament arcàic, pensament animista i pensament màgic. 

9. De què s’ocupa la branca de la filosofia anomenada epistemologia?

L'epistemologia s'ocupa d'investigar en què consisteix el coneixement i quins són el seu abast i el seus límits. També és anomenada teoria del coneixement.

10. Quina és la tasca de la filosofia de la ciència?

Aquesta branca de la filosofia actual reflexiona sobre què és la ciència, i an alitza la seua metodologia i els seus conceptes més importants.

11. Quan es reflexiona sobre el sentit d’una vida bona, ens trobem en el terreny de la filosofia pràctica (en alguna de les seues modalitats l'ètica o la política).

12. L’ètica i la política conformen la branca de la filosofia anomenada pràctica.

13. Defineix el terme filosofema.

Unes vegades, s'entén per filosofema una tesi filosòfica en general i, altres vegades, les tesis filosòfiques més simples en què es pot analitzar una doctrina filosòfica.

14. Defineix el terme sofista.

Aquest terme admet més d'un significat: 

(a) Pot referir-se, en un context històric, a algun pensador grec del segle V aC que es guanyaven la vida com a mestres de retòrica i oratòria principalment i que solien assumir el relativisme molral.

(b) A causa, sobretot, de les crítiques de Plató als sofistes, el terme va adquirir un sentit pejoratiu que es va estendre a tots el que empren la discussió no per a arribar a la veritat sinó amb l'única finalitat de persuadir, encara que siga mitjançant fal·làcies o raonaments capciosos (sofismes).

15. Defineix el terme filosofisma.

El filosofisma no és altra cosa que un sofisma en l'àmbit delm raonament filosòfic. És, doncs, una filosofia errònia.

16. Defineix el terme sofisticar.

Aquest terme admet més d'un significat: 

(a) Fer servir sofismes

(b) Desnaturalitzar o adulterar una substància

(c) Elaborar alguna cosa més enllà de la seua realització espontània

17. Què és el mite?

Mite és el terme amb què els grecs de l'Antiguitat designaven la forma d'explicació del món anterior a l'aparició del logos o pensament racional.

El tret més reeixit d'aquest tipus de mentalitat era la creença que ordre còsmic no era immutable, a causa de la antropomorfització o personificació (animisme) dels éssers i les forces naturals.  

18. Què és el pensament màgic? 

L'expressió pensament màgic és gairebé sinònima de mite, però crida l'atenció sobre la consequència de la interpretació animista de la naturalesa: com que l'ordre de l'univers depén de les personalitats importants des del punt de vista animista, l'única manera d'assegurar-nos que els esdeveniments naturals ens afavolriran, és la màgia.

19. Què és el logos?

Logos és el terme que empraven els antics grecs per a referir-se a un tipus d'explicació del món que acceptava que els cosmos és eternament regular i que, en les mateixes circumstàncies, sempre torna a passar el mateix. Aquesta concepció de la necessitat natural deriva del concepte grec de destí (moira) com alguna cosa que ni els déus podien deixar d'obeir.

20. En què consisteix, segons F. Nietzsce, una concepció animista del cosmos?

En considerar que els éssers de la naturalesa tenen consciència i voluntat propis (accions conscients i principis volitius, diu Nietzsche) cosa que impedeix esperar la regulariat en l'univers. La naturalesa és el regne de la llibertat i l'arbitrarietat.

21. Segons F. Nietzsche, com veu la naturalesa l’home religiós?

L'home religiós veu la naturalesa des d'un punt de vista animista: els éssers de la naturalesa tenen consciència i voluntat propis (accions conscients i principis volitius, diu Nietzsche) cosa que impedeix esperar la regulariat en l'univers. La naturalesa és el regne de la llibertat i l'arbitrarietat.

22. Segons F. Nietzsche, com veu la naturalesa l’home d’avui?

L'home d'avui ha deixat de ser animista i això fa que no puga creure ja en la religió. La naturalesa és alguna cosa absolutament regular de la qual no podem esperar excepcions i a la qual no té sentit fer peticions. 

23. En què consisteix, segons F. Nietzsce, una concepció mecanicista del cosmos?

L'univers és quelcom absolutament regular com un gran rellotge. Aquesta cadena de causes i efectes que és la naturalesa, és presentada sovint com una gran harmonia que no sembla dependre de cap voluntat.  

24. En què consisteix el principi del pensament racional anomenat d’estabilitat ontològica?

Que el substrat de què és feta la realitat no és crea ni és destrueix.

25. Què afirma el principi de l’ordre natural inalterable?

Que en les mateixes circumstàncies, tornarà a esdevenir-se el mateix. La naturalesa és absolutament regular i mai no fa excepcions (miracles).

26. El principi de causalitat pot ser considerat com un cas particular del principi del ordre natural inalterable.

27. Quin principi del pensament racional aconsella salvar les aparences i tenir en comptes l’experiència?

L'anomenat principi d'adequació empírica.

28. Enuncia algun tret que distingeix la filosofia occidental de l’oriental.

La filosofia oriental va anar decantant-se cap a la reflexió sobre com cal viure i es va desinteressar per l'explicació dels processos naturals, que en la filosofia occidental va conduir a la ciència moderna.

29. Quines dues qualitats havia de reunir el savi?

Havia d'arribar a una explicació de com funciona el món (filosofia teòrica) per tal d'arribar a saber com calia viure (filosofia pràctica).

30. Quina és la meta última de tota filosofia?

La meta última de tota filosofia és saber com cal viure (una vida bona i feliç).

31. Dir que tot el nostre coneixement es basa en l’experiència s’anomena empirisme.

32. Per què la filosofia no va aparéixer primer a Egipte que a les colònies gregues de l’Àsia Menor?

Perquè, encara que la cultura egípcia era en molts aspectes superior a la grega, el poder de la seua religió va impedir l'aparició d'un pensament crític amb el mite i la tradició.

33. Enumera dos factors sociohistòrics que van contribuir a l’aparició de la filosofia occidental a la Grècia antiga.

Per una banda, l'absència de castes sacerdotals poderoses (diversistat de creències religioses a la Grècia antiga) i, per una altra, l'intercanvi o xoc entre cultures (situació fronterera dels nuclis d'irradiació de la filosofia.

34. Per què la filosofia occidental va aparéixer en una colònia de la perifèria de l’Hel·lade?

Perquè la situació fronterera de les colònies possibilitava el xoc o el contacte entre cultures i aquest fet afavoria l'aparició d'un pensament més realista, més naturalista i més crític amb els mites tradicionals.

35. Què s’entén per navalla d’Okham?

És una expressió que designa la versió ontològica del principi de simplicitat.

36. Quina és la tasca de la filosofia en el conjunt de la cultura i el saber actuals?

La cultura actual està formada per tres tipus de continguts: (a) un conjunt d'opinions sobre com és el món (mites, sentit comú, saber, ciència), (b) un conjunt de preferències sobre el bé i el mal o sobre com cal viure (moral, lleis) i (c) un conjunt de preferències sobre el gust (normes d'etiqueta, art). La filosofia actual forma part del apartat (a) i reflexiona sobre tots els apartat de la cultura dividint-se en 3 branques principals:

—La filosofia del coneixement i de la ciència, que reflexiona sobre l'apartat (a)

—La filosofia de la moral (ètica) i el dret, que reflexiona sobre l'apartat (b)

—La filosofia de l'art (o estètica), que reflexiona sobre l'apartat (c) 

37. Quina és la tesi central de l’empirisme?

Que el nostres coneixements provenen de l'experiència.

38. Què s’entén per emancipació de les ciències?

El llarg procés que du a la independència de les ciències actuals del troc comú de la filosolfia tradicional de la qual provenen.

39. Què són les ciències formals? 

Les ciències formals són aquelles que es construeixen de manera deductiva amb independència de l'observació i l'experimentació. D'aquestes, en tenim dues: la lògica i les matemàtiques. La seua tasca no sembla ser la explicació de com funciona el món, sinó la construcció de models conceptuals coherents que després aplicaran les ciències empíriques.

40. Què són les ciències empíriques?

Són aquelles ciències que s'ocupen d'explicar com funciona el món, tasca en la qual es valen de l'observació i l'experimentació, a més dels models conceptuals coherents que els proporcionen les ciències formals.

41. Per què les ciències són filles de la filosofia?

Des dels orígens del pensament racional fins a la primera meitat del segle XIX, els pensadors no feien diferència entre la filosofia i les ciències. Els precursors de les ciències modernes es consideraven filòsofs especialitzats.

Encara que la separació de les ciències va anar gestant-se des de la fi de l'Edat Mitjana, els pensadors no van tenir consciència de separació fins a la segona meitat del segle XIX. Des d'aleshores, es manifestà una tendència a considerar que les ciències eren alguna cosa diferent de la filosofia, fins i tot l'única cosa que podia salvar-se de l'antiga filosofia. Les qüestions que no havien pogut agrupar-se en ciències van ser considerades residuals i metafísiques i no susceptibles de tractament científic.

42. Que és el metallenguatge?

El metallenguatge no és cap idioma, és un nivell d'utilització del llenguatge: és un llenguatge que es fa servir per a parlar del propi llenguatge. Per exemple: "la veritat no és una propietat de la realitat, sinó del llenguatge".

43. Quines són les tres branques principals de la filosofia actual?

La filosofia actual es divideix en 3 branques principals:

—La filosofia del coneixement i de la ciència

—La filosofia de la moral (ètica) i el dret

—La filosofia de l'art (o estètica)