TEMA 3 de l'assignatura de Filosofia & Ciutadania

Fes clic damunt de cada pàgina per a ampliar o descarrega les imatges al teu ordinador:

Solucionari de les preguntes de l'examen de la 2a avaluació (lògica)

Cliqueu damunt de cada pàgina per tal d'ampliar la imatge:

Respostes a les preguntes de l'examen de la 1a avalucació de filosofia & ciutadania

1. Per què l’aparició de la filosofia és un fenomen planetari?

Perquè apareix de manera simultània a diversos llocs del món al voltant del segle VI aC: a la Jònia (una regió de l’Hèl·lade antiga formada per les colònies gregues de l’Àsia Menor), a la Xina i a l’Índia.

2. Quin interés té Pitàgores de Samos en l’origen de la filosofia?

Aquest pensador va introduir l’ús del terme “filòsof” (aquell que s’estima la saviesa i per això la busca) per tal de presentar-se sense caure en la pedanteria.

3. Què s’entén per ètica i política en el lenguatge filosòfic?

L’ètica és la part de la filosofia que reflexiona sobre com cal viure des del punt de vista individual, mentre que la política és la part de la filosofia que reflexiona sobre com cal viure des del punt de vista col·lectiu. Juntes conformen la filosofia pràctica.

4. Què és un sofisma?

Un sofisma és un argument capció o un sil·logisme viciós, que és una manera antiga de referirse a una argumentació incorrecta que s’empra malintencionadament per a confondre o enganyar. Té relació amb l’ús pejoratiu de la paraula sofista.

5. Què significa l’expressió “el logos contra el mite”?

Aquesta expressió fa referència a l’oposició irreconciliable entre el pensament racional (forma d’explicació del món que pressuposa l’existència d’un ordre natural inalterable) i el pensament pre-racional o arcaic (forma d’explicació del món basada en la causalitat d’éssers animistes dotats de voluntat i consciència que invaliden el concepte de lleis naturals).

6. El budisme, el taoisme i el confucianisme són exemples de filosofia oriental.

7. Abans que ningú no s’explicàs el món i la vida humana de manera racional, els humans duien ja milers d’anys orientant les seues accions mitjançant mites.

8. La màgia representa per al pensament animista allò que la tècnica per al pensament racional.

9. Què s’entén per antropomorfitzar la naturalesa?

Atribuir indiscriminadament als éssers de la natura no humans qualitats físiques o facultats psicològiques pròpies dels humans. L’animisme és un antropomorfisme del segon tipus, és a dir, psicològic.

10. Que s’entén per pragmatisme?

Tota actitud o doctrina que considera la utilitat o el profit com a valor suprem, bé siga des del punt de vista de la bondat o bé de la veritat i el coneixement.

11. Defineix el terme ontologia.

Part de la filosofia o disciplina filosòfica què reflexiona sobre què és la realitat.

12. Defineix el terme epistemologia.

Part de la filosofia o disciplina filosòfica què reflexiona sobre què és el coneixement, quin és el seu abast i quins els seus límits.

13. Que defensa la doctrina de l’empirisme?

Segons l’empririsme, l’experiència és l’origen dels nostres coneixements.

14. Digues un sinònim de teoria del coneixement.

Epistemologia.

15. Per què la filosofia actual pot ser considerada un metallenguatge?

Es considera matellenguatge tot aquell llenguatge que parla o tracta d’un altre. La filosofia actual reflexiona sobre les explicacions de les ciències, sobre les normes de la moral i el dret i sobre l’expressió artística. Ara bé, donat que aquestes activitats es manifesten en forma de llenguatge, podem dir que la filosofia fa de metallenguatge del llenguatge de les ciències, del llenguatge de la moral i el dret i del llenguatge artístic.

16. Dins de quin corrent filosòfic s’inscriu Martin Heidegger?

Dins de l’existencialisme fenomenològic.

17. Quin concepte de filosofia es fa servir al següent text? (Raona la resposta): «Aquests filòsofs […] que semblen tenir mans tan sols per embrutar-se-les i ulls per escrutar el microscopi […] penetren els secrets de la natura i mostren com actua en els llocs més amagats. Accedeixen als cels, han descobert com actua la sang, i la natura de l’aire que respirem […]. Han aconseguit poders nous i quasi il·limitats; poden comandar les tempestes del cel, imitar el terratrèmol i fins burlar-se del món invisible amb els seus propis fantasmes» (Frankenstein, de Mary W. Shelley).

Els filòsofs de què parla el text fan activitats de científic. Així doncs, si filòsof és igual a científic, filosofia és igual a ciència.

18. Quina acusació llança Mario Bunge sobre Ludwig Wittgenstein? Per què?

L’acusa de ser antifilòsof, perquè, segons Bunge, Wittgenstein redueix els problemes de la filosofia a la questió puntual de què és el sentit del llenguatge i a la tasca de clarificació de les preplexitats conceptuals (filosofia del llenguatge).

19. Com no ha de ser la filosofia segons Mario Bunge?

Mario Bunge elabora un decàleg de com no ha de ser la filosofia:

(1) no ha de ser ocupacional, sinó vocacional; (2) no ha de limitar-se a la història del pensament del passat; (3) no ha de pretendre ser profunda a costa de ser ininteligible; (4) no ha de limitar-se al tema del llenguatge; (5) no ha de ser subjectivista; (6) no ha d’abandonar els grans problemes, abordats en diverses èpoques; (7) no ha de reduir la filosofia a l’estudi de la lògica formal ; (8) no ha de despreciar l’aspiració a construir sistemes filosòfics; (9) no ha de mantenir-se al marge de la ciència i la tècnica, i (10) no ha de desinteresar-se pels problemes socials.

20. La psicologia, la sociologia i l’antropologia cultural es van emancipar de la filosofia de l’esperit, és a dir, la suma de la filosofia de la ment (psicologia filosòfica) i la filosofia pràctica (ètica i política).

21. L’ideal del savi, no consistia per als grecs de l’Antiguitat en una pura i simple acumulació de coneixements. En què consistia?

El savi havia d’aconseguir una explicació completa i racional del cosmos (filosofia teòrica) per tal de saber quin era el lloc dels humans en ell i com aconseguir una vida bona i feliç (filosofia pràctica).

22. En el llenguatge filosòfic, la reflexió sobre com cal viure a nivell individual s’anomena ètica o filosofia de la moral, i la reflexió sobre com cal viure a nivell col·lectiu s’anomena política o filosofia social.

23. Què és un filosofema?

Una tesi filosòfica. Sol anomenar-se “filosofemes” les afirmacions o negacions més simples en què pot descompondre’s una doctrina filosòfica, que és generalment un tot més complex.

24. Un tret distintiu de la filosofia occidental que sol remarcar-se és la connexió ininterrompuda fins a l’actualitat entre filosofia i ciència, cosa que no s’esdevingué a les escoles de filosofia oriental, que s’adreçaren prioritàriament cap al pensament moral.

25. Que són les ciències empíriques? De quins dos tipus són?

Les ciencies empíriques són aquelles branques del coneixement que proven d’explicar els fenòmens observables a partir de l’experiència. Pel seu origen divers es distingeixen les ciencies naturals (procedents de l’antiga filosofia natural) i les ciències humanes (procedents de les humanitats: la psicologia filosòfica, la filosofia moral i la filosofia social o política).

26. Què significa l’expressió “salvar les aparences”?

No passar per alt o anar en contra dels fenòmens observats, és a dir no contradir la nostra experiència, que hi haja adeqüació empírica.

27. Quina va ser la conseqüència de l’existència, a la Jònia al segle VI aC, d’un xoc entre cultures i de l’absència d’una casta sacerdotal poderosa?

L’aparició d’una forma de pensament més crític amb la tradició mítica, és a dir, l’aparició de la filosofia grega, que és la primera forma del pensament racional (logos) a occident.

28. Per què és rellevant per al naixement del pensament racional la seua condició fronterera?

Perquè és en la perifèria més extrema d’una cultura on es produeix primer el contacte o el xoc amb altres cultures, cosa que afavoreix sempre l’aparició de formes de mentalitat més obertes i més crítiques amb les tradicions.

29. La física, la química i la biologia es van emancipar de la filososofia natural.

30. Quina és la funció de la filosofia en el conjunt de la cultura i el saber actuals?

Reflexionar sobre la resta dels àmbits de la cultura a la manera d’un metallenguatge: tracta sobre les ciències (filosofia de la ciència), sobre la moral i el dret (ètica i filosofia dels dret) i sobre l’art (filosofia de l’art o estètica).

31. Com s’anomena el metallenguatge del llenguatge científic?

Filosofia de la ciència.

32. Què s’entén per coherència?

A l’absència de contradiccions en una tesi.

33. Digues un sinònim de filosofia de l’art.

Estètica.

34. Quin tipus d’explicació apareix en el següent text? (Raona la resposta): «El món es va formar, per separació dels diferents elements, a partir d’una massa originària indiferenciada. El foc va ser el primer en separar-se i envoltar la resta. Després, l’acció del foc sobre aquesta massa central determinà la separació posterior. El vapor o aire fou xuclat i la terra va començar a separar-se de l’aigua. La pressió del vapor va fer esclatar l’ígnea closca que envoltava el món, va arrossegar els trossos de l’ardent coberta i va formar tubs de boira que incloïen remolins de foc, mentre tot continuava girant en torn del món. En finalitzar tot aquest procés, la Terra s’assemblava a un cilindre curt que flotava enmig de l’oceà. Una roda de foc girava al seu voltant en el pla de l’elíptica. Els cossos celests eren orificis en els tubs de boira a través dels quals escapava el foc i els eclipsis es produien per obturació d’aquests orificis».

Es tracta d’una explicació de la formació dels cosmos de tipus racional. Encara que per a la ciència actual no sigua acceptable, no deixa de ser racional: en cap moment recorre a la consciència i la voluntat d’éssers animistes per a explicar per què l’univers és com ara el veiem. Recorre sempre a les propietats dels elements eterns de la naturalesa.

35. Dins de quin corrent filosòfic s’inscriu Ludwig Wittgenstein?

Podem situar-lo dins de l’anomenada filosofia del llenguatge.

36. Enuncia 3 filosofemes mantinguts per Mario Bunge.

Mario Bunge defensa una forma de realisme materialista i emanatista, d’on deduím:

(1) que la seua filosofia és absolutament contrària al subjectivisme, (2) que la realitat es redueix en última instància a la matèria i (3) que les ments són el resultat de l’evolució de la matèria.

37. Quina acusació llança Mario Bunge sobre Martin Heidegger?

L’acusa de ser antifilòsof, perquè el seu llenguatge abstrús és ofensiu per a la intel·ligència.

38. Què mantenien el filòsofs de l’escola estoica?

Els estoics recomanaven “prendre’s les coses amb filosofia”, és a dir, prendre-se-les amb serenitat i enteresa d’ànim, sense deixar-se arrossegar pels esdeveniments adversos. Segons ells, aquest era un dels secrets per a una vida feliç. Tanmateix, fora del context de l’estoïcisme, aquesta frase simplement significaria “prendre’s les coses amb saviesa” i seria defensable per qualsevol filòsof, estoic o no.

39. Què pensava Bertrand Russell de les relacions entre filosofia i ciència?

Russell definia la filosofia com allò que encara no és ciència. Deixava clar així que no hi havia una separació estanca entre la filosofia i les ciències, i el que començava com a filosofia podia aconvertir-se en ciència. Aquesta tendència queda ben palesa en el procés d’emancipació de les ciències: la filosofia natural acabà tran sformant-se en les anomenades ciències naturals mentre que una part de les humanitats acabà transformant-se en les ciències humanes.

40. Quin dels principis del pensament racional no és necessari per a les ciències formals?

Com que les ciències formals no s’ocupen d’explicar com funciona el món sinó de les relacions lògiques entre conceptes, el principi d’adequació empírica és innecessari.

41. Diferències entre els signes del llenguatge humà i els signes dels “llenguatges” animals.

Totg i que tant els humans com els animals poden emprar signes, hem de tenir en comptes 4 importants diferències entre els signes dels uns i dels altres. Els signes del llenguatge humà són polisèmics, articulats, abstractes i convencionals, mentre que els signes de la comunicació animal són monosèmics, inarticulats, concrets i naturals.

42. Per la manera d’accedir-hi, podem distingir dues formes de coneixement:

(a) per familiarització, immediat o intuïtiu

(b) per inferència o raonament

43. Què és un signe segons Charles Peirce? Quantes classes de signes hi ha i en què consis­teixen?

Signe, segons Charles Peirce, és tot allò que actua en lloc d’una altra cosa a la qual representa. Pel tipus de relació que es dóna entre el signe i la cosa significada, tenim 3 tipus de signes: icones (si la relació és de semblança o paregut), indicis o índexs (si la realció és de proximitat o contigïitat en l’espai i en el temps) i símbols (si la relació és de naturalesa cultural).

44. Digues dues raons que mostren que els humans pensem amb llenguatge.

Per una banda, l’activitat de raonar, que és un dels elements del nostre pensament, és inseparable del llenguatge,  perquè consisteix en l’encadenament d’oracions. Per una altra, la percepció que és sens dubte la font més important dels continguts del pensament, tot i no ser reductible completament a llenguatge, es veu continuament interferida (o intervinguda o colonitzada) pel llenguatge. Quan percebem el món que ens envolta o el nostre propi cos, només podem reconéixer les coses o fenòmens aplicant-hi paraules, cosa que fem gairebé simultàniament. La relació del raonament i dels processos de la percepció amb el llenguatge són dos exemples eloquents de com el pensament humà està íntimament relacionat amb el llenguatge.

45. Quina part de la filosofia engloba l’ètica i la política?

La filosofia pràctica.