El Departament de Filosofia de l’IES Josep de Ribera, de Xàtiva, proposava enguany als seus alumnes una dissertació original que, sota el títol orientatiu d’Un altre món és possible? Les utopies, reflexionara sobre política i economia en el marc de la crisi actual, la reforma laboral i les retallades en sanitat i educació.
Reunit el jurat del 6é Premi d’Assaig Pepe Tormo, integrat pels membres del Departament de Filosofia de l’IES Josep de Ribera i després d’una difícil deliberació, acorda per unanimitat declarar guanyador del certamen 2012 el treball Les utopies, de l’alumna Sara Rubio Gandía, del grup 1r Bat D.
Així mateix, vol deixar constància de la qualitat dels treballs finalistes que passem a enumerar per l’ordre alfabètic dels cognoms dels autors: ¿Es posible otro mundo?, de Guillermo Artigau Chacón, del grup 1r Bat B; Història de la utopia, de Alba Moscardó Descalzo, del grup 1r Bat B; Otro mundo es posible: Las utopias, de Toni Navalón Martínez, del grup 1r Bat D.
A més a més, enguany hem demanat als alumnes del batxillerat artístic la seua col·laboració per a il·lustrar els conceptes sobre els que versaven els assajos.
A més a més, enguany hem demanat als alumnes del batxillerat artístic la seua col·laboració per a il·lustrar els conceptes sobre els que versaven els assajos.
Xàtiva, 19 de juny de 2012.
 | |
|
 |
| Isis Montagud Varillon, 1r Bat C |
 |
| Isis Montagud Varillon, 1r Bat C |
 |
Jorge García Tormo, 1r Bat C
|
 |
Pilar Ibáñez Ferrer, 1r Bat C
|
 |
| Alumna per determinar, 1r Bat C |
Les utopies*
Sara Rubio Gandía, 1r Bat D
Les utopies. Aquests móns imaginaris que, conscientment o inconscientement,
creem. Qui no ha imaginat mai un món ideal? Des de l’inici dels temps no hem
deixat de representar-nos aquests paradisos amb els quals tots somiem. Des dels
paradisos religiosos fins als pensaments més minúsculs sobre els detalls del
nostre món ideal. En somiar, les recreem constantment en els nostres caps.
La pregunta, però, seria: Hi ha alguna utopia perfecta per a tots? I la
resposta és, per descomptat, que no. Els móns que cadscú somia es contradiuen
amb els dels altres. Un món dictatorial és perfecte per als que manen, però no
ho és per als seus subordinats. Un món anàrquic, on cadascú fes el que li
vingués en gana, seria totalment impossible. Necessitem que algú administre els
nostres drets, sense que aquells que imposen les lleis, però, s’excedisquem en el seu poder.
No fa molt, es van prohibir les manifestacions pacífiques. Es va prohibir
seure sense fer cap mal a ningú, només perquè era una manera de protestar pel
que són els nostres drets. Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió? ¿Potser
al nostre President no li ve de gust que li recorden allò que no ha fet bé?
Retalla en allò que més ens cal. En canvi, no retalla les grans fortunes, com ara
la de la Casa Reial o l’Església. Només amb un petit percentatge dels diners
que mensualment guanyen es podrien mantenir centenars de famílies que ara no
tenen ni per a menjar.
Aquest no és el món que volem i tampoc no s’hi acosta massa. A poc a poc,
retrocedim al passat. Ens estem quedant sense recursos per a viure, destruïm el
nostre planeta i cada vegada ens sentim menys segurs als nostres carrers. Si
volem satisfer algun desig prohibit al nostre país, doncs anem a un altre per a
poder matar legalment espècies en perill d’extinció; sense importar la vida de
l’animal o que els diners despesos haguessen pogut servir per a altres fins més
úitls. Quan alguna cosa no ens agrada, ens tapem les oïdes i taral·legem alguna
cançó per a ignorar allò que està passant. Ens tanquem dins d’una torre de vori
on tot és perfecte i totes les nostres decisions correctes. A poc a poc, ens
censuraran la informació per a silenciar les nostres consciències. Com més
ignorant és un, més manipulable és. Els estudiants que somien amb móns
perfectes, planegen des de ben aviat anar-se’n del país, allò que se’n diu
fuita de cervells.
Quina serà la pròxima volta de rosca? Les nostres vides semblen girar només
en un sol sentit. Els mitjans de comunicació només parlen de crisi, corrupció…
Tot plegat males notícies. Almenys, somiar encara és de franc i tenim la
llibertat de fugir per uns instants de la sòrdida realitat que ens envolta,
somiar amb el nostre món particular. Des de fer plans per al futur (estudiar,
formar una família, tenir fills), fins a escapar a un món inexistent ple de
màgia i fantasia. Qui no tinga imaginació per a açò, sempre podrà agafar un bon
llibre, llegir-lo per la nit i somiar que vius les seues avantures. Com diu una
persona molt especial per a mi, en els llibres, tots podem ser els herois. Pots
ser tot allò que vulgues, des d’un humil camperol, fins a un poderós cavaller;
o una princesa que espera el bes del princep blau per a despertar. Anant una
mica més lluny, pots escriure el teu propi llibre i imaginar un món particular
o novel·lar el món en què vius. Tu ets l’amo.
Jo somie amb un món en el qual el govern siga anònim, que cobre allò que
realment mereix i que, en comptes de ser presidit per una sola persona, siga
dirigit per un grup amb diverses opinions i diversos punts de vista. Que siguen
així fomentadors de la llibertat d’expressió i de les arts. Un món en què hi
haja menor nombre d’alcaldes —que n’hi haja un per comarca, per exemple—. Un
món en què es defensen els drets, on s’investiguen les malalties, incloent-hi
les estranyes o rares. Una sanitat i una educació per a tots. Una societat que
respecte la naturalesa i el planeta. Que no es deixe comprar per les companyies
petrolieres i que fomente l’ús dels vehicles elèctrics.
Sé que tot açò no és possible ara. Si serà possible en el futur, no ho sé.
El més que conec semblant a açò van ser unes paraules que vaig escoltar quan
era molt petita i que, tot i no ser les paraules d’algun famós filòsof,
resumeixen el món en què màgradaria viure: “Akuna Matata, viu i deixa viure”.
Són d’una pel·licula de dibuixos, de la película infantil El rei lleó. Crec que són les paraules que la gent
d’aquest món hauria de començar per respectar. Són paraules sàvies, que encara
que recomanen una cosa impossible d’aconseguir completament, si posem el nostre
granet d’arena, aconseguirem d’apropar una miqueta. Hauríem de tornar a veure
aquesta pel·lícula oblidada al fons d’algun calaix de l’aparador, des que la
vam gaudir per darrera vegada quan erem petits. Tornar-la a veure ara amb ulls
adults. Encara hi podem aprendre molt.
De moment, mentre encara siga possible, només podem manifestar-nos,
reivindicar els nostres drets. Potser semble inútil, però cada vegada se’ns
unirà més gent i quan en siguem prou, sols els restarà fer-nos cas. Alçar-nos i
actuar. Descreuar el braços i lluitar per allò que abans era nostre. Espassar
la cremallera i parlar. Traure’ns del damunt la por i enfrontar-nos cara a cara
amb la realitat. Potser ells semblen forts, amagats al darrere dels seus escuts
i les seues porres, però nosaltres som la veu i encara hi ha gent que no ha
perdut l’esperança. Jo, almenys, no l’he perduda. Lluitaré pels meus drets i
tractaré de fer d’aquest un món millor. Assemblar-se més a les nostres utopies.
Ser el món amb el qual somiem. Lliures de cadenes, poder tornar a volar
lliurement sense por a que ens atonyinen. Poder caminar pels carrers sense que
t’amenacen amb una navalla. Viure i que no et miren mal ni et critiquen pel
simple fet de ser diferent a la resta. Perquè la norma és ser diferent, no ser
autòmates fabricats en sèrie.
Tot i que, de moment, allò que puc fer és només tancar els ulls, deixar
lliure la meua ment i somiar amb aquest món ideal. O agafar el portàtil i
escriure històries. Sé, tanmateix, i no perd l’esperança, que algun dia
tornarem a ser lliures. Sols em resta esperar, perquè no puc fer molt més —sols
sóc una estudiant de ciències d’un institut públic, que també s’ha quedat sense
molts recursos—. Hi ha gent, però, que pot fer. A aquesta gent pregue més que
no demane que lluitem pels nostres drets. Lluitem per allò que es nostre. Per
la igualtat i la llibertat. Per ser diferents. Lluitem per ser els herois de la
nostra història.
 |
Paco Tortosa Pelegero, 1r Bat C
|
 | ||||||
Marina Bellver Penalba, 1r Bat C
|
Història de la utopia
Alba Moscardó Descalzo, 1r Bat B
La paraula utopia és molt complexa i permet també una altra
etimologia. En anglès "sona" com "eutopia" i, per tant, pot
venir també d’eu,
"bé", "felicitat" i topos, "lloc". La utopia podria aparèixer,
en conseqüència, com el "lloc del bé" o el "lloc de la vida bona
(felicitat)".
La paraula està emparentada amb ucronia: el "país del mai per mai", "el
país d’enlloc". Martin Buber comença Camins de utopia afirmant que: una utopia "és un
quadre", la imatge plàstica o la visió d’un desig o d’un haver de
ser que d’alguna manera
ens mereixem.
Una utopia és
una anàlisi sociomoral, és a dir, se’ns descriu un espai físic fictici (sovint
una illa apartada) en què es tracta de realitzar una societat altament moral,
regida per sentiments altruistes i solidaris,
Les utopies
són producte de la voluntat: no es poden imposar sinó que provenen de
l’associació voluntària d’uns humans que volen viure d’una manera radicalment
diferent per tal de ser més feliços,
Les utopies són també pedagogia: es tracta d’educar el humans per a la
transformació de la realitat a través de l’associació i del treball. La utopia
com el somni apocalíptic només té sentit per oposició a l'estat present de les
coses. Projecta cap al futur un estat de coses propi del present, però
transformat d'una manera ideal.
La utopia té en comú amb l'esperança apocalíptica la idea
del gran any. Vindrà un
moment de plenitud que donarà sentit a tot el patiment anterior i obrirà la
porta a una nova era plena de felicitat i harmonia.
I açò em fa reflexionar a mi sobre el mon al que vuic viure
, que per descomptat no es aquest;
Per a mi un estat ideal hauria de deslligar-se completament
de la ideologia ja que la ideologia es des de el meu punt de vista les
representacions per les quals les societats s’han justificat en els seus
diferents moments i basen les seues conviccions en la imposició de normes de
conducta que frenen el progres y coarten la llibertat individual, els poderosos
utilitzen la religió per a que la resta es conforme en una vida plena de
carències i sacrificis per a arribar a un paradís utòpic no tangible i cap
persona s’hauria de regir per valors religiosos sino que hauria de fer-ho per
valors ètics i morals, com deia Karl Marx; “la religió es el opi del poble”
Els bens s’haurien de repartir equitativament, es a dir que
cada persona hauria de aportar a la societat segons la seua capacitat física,
moral o intel·lectual i el seu afany de superació, i rebre segons la seua
necessitat, independentment de la
qualitat de la seua aportació
La cultura hauria de ser de lliure accés i gratuïta i
hauria de ser el sector al que mes diners s’hauria de destinar ja que de la
formació de les noves generacions depèn el nostre futur
Al meu mon el sexe no suposaria una condició a l’hora
d’ocupar qualsevol lloc a la societat tant homes com dones assumirien el rol de
persona independentment del sexe, la educació, la criança, el ocupar llocs de
força i responsabilitat i de capacitat
serien per a les persones que pogueren realitzar-ho per a allò partiríem
de una educació no sexista.
El sistema democràtic hauria de retrocedir fins al que
representava en la seua creació, els valors dels quals s’ha desvirtuat
completament amb el pas del temps, es a dir, s’hauria de basar en la
participació DIRECTA i REAL de TOTES les opinions, corrents ideològics i línies
de pensament, no com el model
actual(sistema de hont) que tan sols permet representació d’una part de la
societat
Tot el mon hauria de ser lliure i tenir dret a expressar-se
lliurement i no ser jutjat ni perseguit per allò que manifesta ni per les seues
idees , i els grups de poder no haurien de intentar manipular a les masses a
traves dels mitjos de comunicació
Tots haurien de ser iguals davant la justícia, tenir iguals
prioritat i iguals penes sense distincions; hauria de primar la imparcialitat
de qui imparteix la justícia
Vist en el que ha degenerat la societat des de els seus
inicis al meu paradís personal imperaria la dictadura del proletariat , es a
dir que les decisions no les prenera la oligarquia dominant amb el fi de fer
prevaleixer els seus interessos de classe privilegiada per sobre de afavorir a
la majoria de la societat que esta
composada per la classe obrera, sino que aquestes decisions foren preses i
imposades per el proletariat que es qui composa el grup majoritari de la
població, com exemple tenim el actual moment econòmic que estem visguent,
s’està legislant en benefici de uns pocs i en prejudici del gros de la població
No hi hauria violència a la meua societat
sino que a ella imperarien el diàleg el debat i la raó regides per la ètica i
no per les armes, no es poden declarar guerres baix ningun pretext, ningú te
dret a llevar la vida a ningú i menys encara quant les justificacions per a
declarar les guerres son falses i el verdader motiu d’aquestes son els interessos
econòmics.
No hi haurien fronteres traçades linealment i per lo tant
no hi haurien races , tots seriem ciutadans del mon respectant les
tradicions, costums i idiosincràsia pròpies de cada cultura
La utopia ha de
ser entesa en sentit ampli, aplicable a tota anticipació cultural i es per això
per el que tot projecte i tota constitució duta fins als límits de la seua
perfecció rosa la utopia.
“Yo creo que todavía no es demasiado tarde para
construir una utopía que nos permita compartir la tierra” Gabriel Garcia
Marquez
“La utopía es el principio de todo progreso y el
diseño de un futuro major” Anatole
France
“La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos,
ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces
para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.” Eduardo Galeano
"Si el presente es de lucha, el futuro es
nuestro." Ernesto Che Guevara
El que demostra
que els grans pensadors de tots els temps han fet referencia a la utopia com
inspiració per a construir un mon millor
¿Es posible otro mundo?
Guillermo Artigau Chacón, 1r Bat B
Introducción
Desde sus orígenes se ha querido
relacionar utopía con la creación de un mundo fantástico,
algo infantil imposible de conseguir. No obstante, es posible dudar de la
afirmación absoluta de este planteamiento, por ejemplo, antes de que existieran
los aviones, cualquier persona que dijera que algún día el ser humano sería
capaz de volar lo considerarían un loco, lo que se llamaría un utópico a partir
de la obra de Tomas More.
Entonces, ¿qué es la utopía?, la
informática, la TV, el móvil en la Edad Media, por citar algo, proyectos que se
presentan a los ojos de cualquiera como irrealizables en el momento en el cual
se les concibe pero que es posible que en algún momento se conviertan en
realidades.
Quedémonos pues, con la definición
de que una utopía es una idea para la construcción de un futuro alternativo y
que las personas utópicas son las que hacen avanzar la sociedad escribiendo,
proyectando el futuro, porque no existe futuro que no se haya imaginado antes.
Por tanto convirtámonos en utópicos
durante un par de páginas y proyectemos un nuevo mundo.
¿Es posible otro mundo?
Tras varias
consultas a diferentes fuentes de información sobre el término “utopía”, he
podido observar que en todas ellas se hace referencia a términos tales como alternativa
al mundo actual, un mundo idealizado, mejor más justos y solidario,
desprendiéndose unos buenos deseos
en cuanto a temas tan transcendentales como la igualdad, condiciones de vida,
paz, economía, política, religión... Hablar de utopia en relación al mundo en que vivimos nos da cierta satisfacción,
nos saca de la más infernal actualidad para permitirnos soñar por unos
momentos, imaginarnos como podría ser un mundo a nuestro gusto, al de cada persona.
Los más egoístas antepondrían sus propios intereses, riqueza, éxito, poder… los
más solidarios un mundo sin
guerras, sin pobreza, sin discriminación, sin paro, sin crisis o mejor
sin economía, hasta incluso los más optimistas se imaginarían sin políticos, sin bancos, sin gobiernos…
Este concepto no es
nuevo, remontándonos al pasado encontramos a Platón que introdujo una primera idea de lo que conocemos
como utopía, trató de explicar cómo sería su estado ideal, es decir, un estado
justo y legal. Platón como casi todas las personas que trataban de diseñar su
mundo perfecto estaba descontento con su gobierno, el de Atenas, y por ello
diseño su propio estado donde reinaba la justicia y como no la felicidad. De
esta manera diseñó la republica donde la sociedad estaba dividida en tres clases,
de esta manera cada clase seria educada de una forma distinta según los
conocimientos necesarios para ejecutarla.
Avanzando un poco
más en la historia, en el renacimiento concretamente en el siglo XI fue el
periodo donde se atribuyó esta serie de ideales personales y el nombre de utopía
a Thomas More, autor de la obra que lleva este mismo
nombre. More utilizó este término para bautizar a una isla perdida cuyos
habitantes habían conseguido instaurar un estado perfecto caracterizado por la
convivencia pacífica, el bienestar físico y moral de sus habitantes, y el
disfrute común de los bienes.
Aún hoy, o mejor
dicho, hoy más que nunca resulta deseada por la mayoría de persona la sociedad
descrita por More, principalmente
por su estructura racional, por el disfrute igualitario de los bines y
fundamentalmente por la plena armonía de intereses.
Al igual que Platón,
la motivación de More para
escribir su obra era la situación política por la que atravesaban sus estados, una
época de crisis, corrupción y decadencia de las instituciones. Nos recuerda
a algún lugar, ¿no?
Nuestro mundo, que posiblemente
hace siglos fue fuente de imaginación de personas que fantaseaban cómo sería su
propio mundo perfecto sin importar lo que personas ajenas especularan, con toda
probabilidad estos visionarios pertenecía a la parte de la población que no se
sentía bien con lo que les rodeaba y por ello pasaban el tiempo soñando en qué
podrían cambiar. Personas de este tipo siempre han existido y cada vez existirán más dadas las actuales
circunstancias, prueba de ello es que yo mismo me planteo continuos
interrogantes como “¿es posible otro mundo?”.
Sin lugar a dudas,
es esencial pensar que otro mundo es posible, para evolucionar es necesario
expandir la mente y tratar de construir un futuro alternativo, que cambie el
panorama actual donde se ha fomentado situaciones graves como la pérdida de los
derechos laborales, la victoria de la economía especulativa en contra de la
productiva, la perdida de la sociedad del bienestar, la inmigración, la
pobreza, la insensibilidad de los políticos, la despreocupación de muchos
ciudadanos…
Hemos de tener
cuidado, así cuando decimos “otro mundo es posible”, ¿a qué nos estamos
refiriendo? ¿qué clase de mundo? Porque cabe la
posibilidad de mundos peores incluso que el actual al cual nos enfrentamos.
Pensar en un nuevo
mundo no es una posibilidad, es la respuesta obligada, una exigencia una utopía
necesaria que ha de penetrar la realidad si la
humanidad quiere seguir existiendo.
La alternativa
implicaría fundamentalmente eliminar todo aquello que impida un mundo en el cual
quepan todos los seres humanos, una sociedad en la que cada uno pueda realizar
su propio proyecto de vida, con la seguridad de una vida digna, donde el ser
humano es libre,. un mundo en el cual quepan diferentes culturas, naciones, razas,
etnias, géneros, preferencias sexuales, etc.
En verdad, no sé si
un mundo mejor puede llegar a concretarse para todos, no sé si llegaremos a
verlo más allá de noctámbulas utopías, pero lo que sí es cierto es que para ser
real debe partir de lo presente y
estar guiado por la vida humana y sus condiciones de posibilidad.
Xàtiva, 28/05/2012
BIBLIOGRAFIA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada