1. (a) Sentit antic i sentit actual del terme filosofia
Al llarg de la història de la cultura occidental, el terme
filosofia ha tingut dos significats bàsics: des del segle VI aC fins a la
primera meitat del segle XIX, es desplega la filosofia en el sentit antic i des
de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat la filosofia s’entén en
un sentit més restringit que la totalitat dels camps del coneixement humà. En
el sentit antic, la filosofia
agrupa tots els camps del saber (filosofia teòrica) amb la finalitat de bastir
una guia per a la recerca de la felicitat (filosofia pràctica). En aquest
sentit, la filosofia s’identifica amb la totalitat de pensament racional o logos. A partir de la segona meitat del segle XIX, a causa
de l’emancipació de les ciències, la filosofia actual queda restringida a una part del pensament racional,
aquelles qüestions residuals que no han estat abordades per cap ciència.
(b) Definició
etimològica de filosofia
La
filosofia és l’estima per la saviesa, i el filòsof seria aquell que busca amb
gran interés el saber.
2. (a) Què són el pensament pre-racional i el pensament racional i en
què es diferencien?
Són dues formes d’explicació del món alternatives i
irreconciliables. El pensament pre-racional és la forma més arcaica d’explicació
del món, existeix des de la prehistòria, es basa en l’animisme i en la creença
que no hi ha un ordre natural inalterable. El pensament racional va aparéixer
al segle VI aC, refusa l’antropomorfització de la naturalesa, l’animisme i es
basa en la creença que l’univers té lleis immutables que poden ser conegudes.
(b) Amb quina
expressió es dóna a entrendre l’oposició entre aquestes dues formes de
pensament?
El logos (o
pensament racional) contra el mite (o pensament pre-racional).
3. (a) Per què l’aparició de la filosofia és un fenòmen cultural
planetari?
Perquè la filosofia va apareixer simultàniament a tres
regions del món: la Grècia Antiga (o Hel·lade), l’Índia i la Xina.
(b) Quan i on apareix la filosofia de
tradició occidental?
A les colonies occidentals de l’Hel·lade, anomenades la
Jònia. Aquestes colònies (la capdavantera de les quals era Milet) es trobaven a
les costes de l’actual Turquia i a les illes adjacents del Mar Egeu.
4. (a) Atribuir qualitats físiques o
psicològiques pròpies dels humans a altres éssers de la natura rep el nom d’ antropomorfisme
(b) L’animisme és
una forma d’antropomorfisme psicològic, perquè
atribueix voluntat i consciència al éssers o
aspectes de la natura no humans.
5.(a) Quin principi del pensament racional afirma que una bona
explicaciò racional ha d’evitar les contradiccions? El
principi de no contradicció o principi de coherència.
(b) El principi d’estabilitat de la realitat (o estabilitat ontològica) Afirma
que “del no-res res no ix”.
6. Tres causes sociohistòriques de l’ aparició de la filosofia
occidental
(a)
L’existència de tècniques artesanals que puguen ser
emprades com a metàfores cosmològiques per a l’explicació de l’univers.
(b)
L’afebliment de les tradicions religioses o l’absència
d’una casta sacersotal poderosa.
(c)
El contacte o xoc entre cultures que afavoreix una
visió del món més universalista
7. (a) Relaciona la definició de Bertrand Russell de filosofia i el
procés d’emancipació de les ciències
B.
Russell defineix la filosofia com aquell saber que encara no és ciència.
Russell entén que les ciències actuals són les filles emancipades de la
filosofia en el sentit antic. En la mesura que alguns camps d’aquella filosofia
han entrat en el camí segur de la ciència, s’han fet autònoms de la reflexió
filosòfica actual.
(b) La física, la química i la biologia
es van emancipar de la filososofia natural, en
canvi, la psicologia, la sociologia i l’antropologia cultural es van emancipar
de la filosofia de l’esperit.
8. Quin concepte de filosofia es fa servir al següent text? (Raona la
resposta): «Aquests filòsofs […] que semblen tenir mans tan sols per
embrutar-se-les i ulls per escrutar el microscopi […] penetren els secrets de
la natura i mostren com actua en els llocs més amagats. Accedeixen als cels,
han descobert com actua la sang, i la natura de l’aire que respirem […]. Han
aconseguit poders nous i quasi il·limitats; poden comandar les tempestes del
cel, imitar el terratrèmol i fins burlar-se del món invisible amb els seus
propis fantasmes» (Frankenstein, de Mary W.
Shelley).
Mary
W. Shelley fa servir un sentit antic del terme filosofia. Atribueix activitats
pròpies dels científics actuals als filòsofs de què parla, la qual cosa
significa que la filosofia engloba el conjunt de tot el saber.
9. (a) Què s’entèn per metallenguatge?
Aquella
activitat lingüística que parla del propi llenguatge, per tal d’aclarir-ne el
seu significat, el seu funcionament o la seua estructura.
(b) Per què la Filosofia de la Ciència
pot ser considerada un metallenguatge?
La
filosofia actual té tres camps principals de reflexió: (1) la ciència i el
coneixement, (2) la moral i el dret i (3) l’art i les preferències estètiques.
Ara bé, com que aquests tres camps es desenvolupen amb el llenguatge
(explicacions, normes, comunicació artística), la filosofia reflexiona sobre
aquests llenguatges previs. La filosofia és un pensament de segon ordre: la
filosofia de la ciència pressuposa l’existència prèvia d’aquesta última; la
filosofia de la moral pressuposa l’existència prèvia dels codis morals, i la
filosofia de l’art (o estètica) pressuposa l’existència de l’art.
10. (a) La relació entre llenguatge i pensament
Les diverses formes del pensament humà (percepció, memòria,
imaginació, intel·ligència, raonament, etc.) es troben intervingudes o mediatitzades
pel llenguatge. Per això diem que el pensament humà és verbal. Els lingüístes
Sapir i Whorf van arribar a suggerir que l’idioma del parlant determina el seu
pensament.
(b) Què diu la hipòtesi de Sapir i
Whorf?
Aquests lingüístes van llançar la hipòtesi del determinisme
lingüístic, segons la qual, el llenguatge del parlant determina (o condiciona)
el pensament.
11. (a) Què és un signe segons Ch. S. Peirce
Algun
tipus de realitat perceptible que actua en representació d’una altra.
(b) Quins tipus de
signes hi ha segons ell?
Hi
ha tres tipus de signes, segons la relació entre aquests i les coses
significades: icones (si el signe s’assembla a la cosa significada), indicis
(si el signe manté una relació de proximitat espacial i temporal amb la cosa significada)
i símbols (si el signe només té una relació cultural amb la cosa significada)
12. Diferències entre els signes del llenguatge humà i els signes de la
comunicació animal no humana
(a) Els signes del llenguatge humà són polisèmics i els signes de
la comunicació animal són monosèmics.
(b) Els signes del llenguatge humà són articulats i els signes de
la comunicació animal són inarticulats.
(c) Els signes del llenguatge humà són abstractes i els signes de
la comunicació animal són concrets.
(d) Els signes del llenguatge humà són culturals (o
convencionals) i els signes de la comunicació animal són naturals.
13. (a) Coneixement humà i llenguatge
Hi ha dues formes bàsiques de coneixement humà: el que
resulta de les intuïcions (coneixement immediat d’alguna cosa) i el que resulta
de les inferències (coneixement mediat o per raonament)
(b) Com podem definir el coneixement des
del punt de vista del llenguatge?
Donat que el coneixement humà és una de les formes del
pensament verbal, podem definir-lo dient que es tracta d’un conjunt de
proposicios vertaderes que el parlant pot provar per ostensió o per inferència.
14. Quina diferència hi ha entre significat i referent?
El
significat d’un signe és allò que aquest comunica, mentre que el referent és
aquella realitat de la qual el signe diu quelcom.
15. (a) Quina diferència hi ha entre els conceptes d’oració i de
proposició (o enunciat)?
Una proposició és un tipus d’oració que té la propietat de
poder ser vertadera o falsa (és a dir, que té valor de veritat). Per a tractar-se d’una proposició o enunciat la
cadena lingüístic ha d’acomplir, per tant, dues condicions: tenir sentit
complet i tenir valor de veritat.
(b) Les proposicions es divideixen en:
Atòmiques
(o simples) i moleculars (o complexes)
16. Quin tipus d’oració són:
(a) En 2016, fa 100
anys de l’aparició del dadaisme al cabaret Voltaire de Zurich. És una proposició o enunciat (té valor de veritat).
(b) Les cuixes de
nimfa són un menjar deliciós. És un judici de valor
estètic (no té valor de veritat).
(c)
No plovia el dia que vam quedar per anar d’excursió És
una proposició o enunciat (té valor de veritat).
(d) El concert va
ser una merda. És un judici de valor estètic (no té
valor de veritat).
17. (a) Podem distingir dos tipus de raonaments, a saber: inferències i demostracions
(b) Quina
diferència hi ha entre una inducció i una deducció?
Les
induccions són inferències o demostracions amb conclusió probable, mentre que
les deduccions són inferències o demostracions amb conclusió lògicament
necessària
18. (a) Digues si es tracta d’una relació consecutiva, d’una relació
causal o d’una relació condicional:
“El Ministeri
d’Economia no té cap bona notícia en relació a la superació de la crisi
econòmica, perquè no espera cap millora del PIB ni
cap disminució de l’atur,”
Es
tracta d’una relació causal.
(b) Construeix les
altres dues relacions a partir de l’anterior:
Com
que el Ministeri d’Economia no
espera cap millora del PIB ni cap disminució de l’atur, no té cap bona notícia
(relació condicional)
El
Ministeri d’Economia no espera cap millora del PIB ni cap disminució de l’atur,
per tant, no té cap bona notícia
(relació consecutiva)
19. Digues si hi ha alguna inferència i digues de quin tipus seria:
“Aquella excursió que vam fer al Montcabrer feia fred per la nit i els ametlers
estaven florits. Probablement, doncs, era per l’hivern. Malgrat tot, no vam
veure ni miqueta de neu i ens ho vam passar increïblement bé”.
Com
que es trau una conclusió, hem de dir que hi ha una inferència, i com que
aquesta conclusió només és probable, es tractaria d’una inducció o inferència inductiva
20. (a) Construeix un enunciat en llenguatge natural que tinga
l’estructura següent:
Eixiré
el dissabte o no eixiré. Si isc, aniré al cinema. Si no isc, llegiré un llibre.
Per tant, aniré al cinema o llegiré un llibre.
(b) Formalitza el següent enunciat del
llenguatge natural:
“Si és veritat que
quan menges molt estàs flatós i tens singlot, aleshores no és veritat que
menges molt i no tingues singlot.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada