1. Per què l’aparició de la filosofia
és un fenomen planetari?
Perquè apareix de manera simultània a
diversos llocs del món al voltant del segle VI aC: a la Jònia (una regió de
l’Hèl·lade antiga formada per les colònies gregues de l’Àsia Menor), a la Xina
i a l’Índia.
2. Quin interés té Pitàgores de Samos
en l’origen de la filosofia?
Aquest pensador va introduir l’ús del
terme “filòsof” (aquell que s’estima la saviesa i per això la busca) per tal de
presentar-se sense caure en la pedanteria.
3. Què s’entén per ètica i política
en el lenguatge filosòfic?
L’ètica és la part de la filosofia que reflexiona sobre com
cal viure des del punt de vista individual, mentre que la política és la part
de la filosofia que reflexiona sobre com cal viure des del punt de vista
col·lectiu. Juntes conformen la filosofia pràctica.
4. Què és un sofisma?
Un sofisma és un argument capció o un
sil·logisme viciós, que és una manera antiga de referirse a una argumentació
incorrecta que s’empra malintencionadament per a confondre o enganyar. Té
relació amb l’ús pejoratiu de la paraula sofista.
5. Què significa l’expressió “el logos contra el mite”?
Aquesta expressió
fa referència a l’oposició irreconciliable entre el pensament racional (forma
d’explicació del món que pressuposa l’existència d’un ordre natural
inalterable) i el pensament pre-racional o arcaic (forma d’explicació del món
basada en la causalitat d’éssers animistes dotats de voluntat i consciència que
invaliden el concepte de lleis naturals).
6. El budisme, el taoisme i el
confucianisme són exemples de filosofia
oriental.
7. Abans que ningú no s’explicàs el
món i la vida humana de manera racional, els humans duien ja milers d’anys orientant
les seues accions mitjançant mites.
8. La màgia representa
per al pensament animista allò que la tècnica per al pensament racional.
9. Què s’entén per antropomorfitzar
la naturalesa?
Atribuir indiscriminadament als
éssers de la natura no humans qualitats físiques o facultats psicològiques
pròpies dels humans. L’animisme és un antropomorfisme del segon tipus, és a
dir, psicològic.
10. Que s’entén per pragmatisme?
Tota actitud o doctrina que considera
la utilitat o el profit com a valor suprem, bé siga des del punt de vista de la
bondat o bé de la veritat i el coneixement.
11. Defineix el terme ontologia.
Part de la filosofia o disciplina
filosòfica què reflexiona sobre què és la realitat.
12. Defineix el terme epistemologia.
Part de la filosofia o disciplina
filosòfica què reflexiona sobre què és el coneixement, quin és el seu abast i
quins els seus límits.
13. Que defensa la doctrina de l’empirisme?
Segons l’empririsme, l’experiència és
l’origen dels nostres coneixements.
14. Digues un sinònim de teoria
del coneixement.
Epistemologia.
15. Per què la filosofia actual pot
ser considerada un metallenguatge?
Es considera matellenguatge tot aquell llenguatge que parla
o tracta d’un altre. La filosofia actual reflexiona sobre les explicacions de
les ciències, sobre les normes de la moral i el dret i sobre l’expressió
artística. Ara bé, donat que aquestes activitats es manifesten en forma de
llenguatge, podem dir que la filosofia fa de metallenguatge del llenguatge de
les ciències, del llenguatge de la moral i el dret i del llenguatge artístic.
16. Dins de quin corrent filosòfic
s’inscriu Martin Heidegger?
Dins de l’existencialisme
fenomenològic.
17. Quin concepte de filosofia es fa
servir al següent text? (Raona la resposta): «Aquests filòsofs […] que semblen
tenir mans tan sols per embrutar-se-les i ulls per escrutar el microscopi […]
penetren els secrets de la natura i mostren com actua en els llocs més amagats.
Accedeixen als cels, han descobert com actua la sang, i la natura de l’aire que
respirem […]. Han aconseguit poders nous i quasi il·limitats; poden comandar
les tempestes del cel, imitar el terratrèmol i fins burlar-se del món invisible
amb els seus propis fantasmes» (Frankenstein, de Mary W. Shelley).
Els filòsofs de què parla el text fan
activitats de científic. Així doncs, si filòsof és igual a científic, filosofia
és igual a ciència.
18. Quina acusació llança Mario Bunge
sobre Ludwig Wittgenstein? Per què?
L’acusa de ser antifilòsof, perquè, segons Bunge,
Wittgenstein redueix els problemes de la filosofia a la questió puntual de què
és el sentit del llenguatge i a la tasca de clarificació de les preplexitats
conceptuals (filosofia del llenguatge).
19. Com no ha de ser la filosofia
segons Mario Bunge?
Mario Bunge elabora un decàleg de com
no ha de ser la filosofia:
(1) no ha de ser ocupacional, sinó vocacional; (2) no ha de
limitar-se a la història del pensament del passat; (3) no ha de pretendre ser
profunda a costa de ser ininteligible; (4) no ha de limitar-se al tema del
llenguatge; (5) no ha de ser subjectivista; (6) no ha d’abandonar els grans
problemes, abordats en diverses èpoques; (7) no ha de reduir la filosofia a
l’estudi de la lògica formal ; (8) no ha de despreciar l’aspiració a construir
sistemes filosòfics; (9) no ha de mantenir-se al marge de la ciència i la
tècnica, i (10) no ha de desinteresar-se pels problemes socials.
20. La psicologia, la sociologia i
l’antropologia cultural es van emancipar de la filosofia de l’esperit, és a dir, la suma de la filosofia de la
ment (psicologia filosòfica) i la filosofia pràctica (ètica i política).
21. L’ideal del savi, no consistia per als grecs de l’Antiguitat en una
pura i simple acumulació de coneixements. En què consistia?
El savi havia d’aconseguir una explicació completa i racional
del cosmos (filosofia teòrica) per tal de saber quin era el lloc dels humans en
ell i com aconseguir una vida bona i feliç (filosofia pràctica).
22. En el llenguatge filosòfic, la
reflexió sobre com cal viure a nivell individual s’anomena ètica o filosofia de la moral,
i la reflexió sobre com cal viure a nivell col·lectiu s’anomena política o filosofia social.
23. Què és un filosofema?
Una tesi filosòfica. Sol anomenar-se
“filosofemes” les afirmacions o negacions més simples en què pot descompondre’s
una doctrina filosòfica, que és generalment un tot més complex.
24. Un tret distintiu de la filosofia
occidental que sol remarcar-se és la connexió ininterrompuda fins a
l’actualitat entre filosofia i ciència, cosa que no s’esdevingué a les escoles
de filosofia oriental, que s’adreçaren prioritàriament cap al pensament
moral.
25. Que són les ciències empíriques?
De quins dos tipus són?
Les ciencies empíriques són aquelles
branques del coneixement que proven d’explicar els fenòmens observables a
partir de l’experiència. Pel seu origen divers es distingeixen les ciencies
naturals (procedents de l’antiga filosofia natural) i les ciències humanes
(procedents de les humanitats: la psicologia filosòfica, la filosofia moral i
la filosofia social o política).
26. Què significa l’expressió “salvar
les aparences”?
No passar per alt o anar en contra
dels fenòmens observats, és a dir no contradir la nostra experiència, que hi
haja adeqüació empírica.
27. Quina va ser la conseqüència de
l’existència, a la Jònia al segle VI aC, d’un xoc entre cultures i de
l’absència d’una casta sacerdotal poderosa?
L’aparició d’una forma de pensament
més crític amb la tradició mítica, és a dir, l’aparició de la filosofia grega,
que és la primera forma del pensament racional (logos) a occident.
28. Per què és rellevant per al
naixement del pensament racional la seua condició fronterera?
Perquè és en la perifèria més extrema
d’una cultura on es produeix primer el contacte o el xoc amb altres cultures,
cosa que afavoreix sempre l’aparició de formes de mentalitat més obertes i més
crítiques amb les tradicions.
29. La física, la química i la
biologia es van emancipar de la filososofia natural.
30. Quina és la funció de la
filosofia en el conjunt de la cultura i el saber actuals?
Reflexionar sobre la resta dels
àmbits de la cultura a la manera d’un metallenguatge: tracta sobre les ciències
(filosofia de la ciència), sobre la moral i el dret (ètica i filosofia dels
dret) i sobre l’art (filosofia de l’art o estètica).
31. Com s’anomena el metallenguatge
del llenguatge científic?
Filosofia de la ciència.
32. Què s’entén per coherència?
A l’absència de contradiccions en una
tesi.
33. Digues un sinònim de filosofia de
l’art.
Estètica.
34. Quin tipus d’explicació apareix
en el següent text? (Raona la resposta): «El món es va formar, per separació
dels diferents elements, a partir d’una massa originària indiferenciada. El foc
va ser el primer en separar-se i envoltar la resta. Després, l’acció del foc
sobre aquesta massa central determinà la separació posterior. El vapor o aire
fou xuclat i la terra va començar a separar-se de l’aigua. La pressió del vapor
va fer esclatar l’ígnea closca que envoltava el món, va arrossegar els trossos
de l’ardent coberta i va formar tubs de boira que incloïen remolins de foc,
mentre tot continuava girant en torn del món. En finalitzar tot aquest procés,
la Terra s’assemblava a un cilindre curt que flotava enmig de l’oceà. Una roda
de foc girava al seu voltant en el pla de l’elíptica. Els cossos celests eren
orificis en els tubs de boira a través dels quals escapava el foc i els
eclipsis es produien per obturació d’aquests orificis».
Es tracta d’una explicació de la
formació dels cosmos de tipus racional. Encara que per a la ciència actual no
sigua acceptable, no deixa de ser racional: en cap moment recorre a la
consciència i la voluntat d’éssers animistes per a explicar per què l’univers
és com ara el veiem. Recorre sempre a les propietats dels elements eterns de la
naturalesa.
35. Dins de quin corrent filosòfic
s’inscriu Ludwig Wittgenstein?
Podem situar-lo dins de l’anomenada
filosofia del llenguatge.
36. Enuncia 3 filosofemes mantinguts
per Mario Bunge.
Mario Bunge defensa una forma de
realisme materialista i emanatista, d’on deduím:
(1) que la seua filosofia és absolutament contrària al
subjectivisme, (2) que la realitat es redueix en última instància a la matèria
i (3) que les ments són el resultat de l’evolució de la matèria.
37. Quina acusació llança Mario Bunge
sobre Martin Heidegger?
L’acusa de ser antifilòsof, perquè el seu llenguatge
abstrús és ofensiu per a la intel·ligència.
38. Què mantenien el filòsofs de
l’escola estoica?
Els estoics recomanaven “prendre’s
les coses amb filosofia”, és a dir, prendre-se-les amb serenitat i enteresa
d’ànim, sense deixar-se arrossegar pels esdeveniments adversos. Segons ells,
aquest era un dels secrets per a una vida feliç. Tanmateix, fora del context de
l’estoïcisme, aquesta frase simplement significaria “prendre’s les coses amb
saviesa” i seria defensable per qualsevol filòsof, estoic o no.
39. Què pensava Bertrand Russell de
les relacions entre filosofia i ciència?
Russell definia la filosofia com allò
que encara no és ciència. Deixava clar així que no hi havia una separació
estanca entre la filosofia i les ciències, i el que començava com a filosofia
podia aconvertir-se en ciència. Aquesta tendència queda ben palesa en el procés
d’emancipació de les ciències: la filosofia natural acabà tran sformant-se en
les anomenades ciències naturals mentre que una part de les humanitats acabà
transformant-se en les ciències humanes.
40. Quin dels principis del pensament
racional no és necessari per a les ciències formals?
Com que les ciències formals no
s’ocupen d’explicar com funciona el món sinó de les relacions lògiques entre conceptes,
el principi d’adequació empírica és innecessari.
41. Diferències entre els
signes del llenguatge humà i els signes dels “llenguatges” animals.
Totg i que tant els humans com els
animals poden emprar signes, hem de tenir en comptes 4 importants diferències
entre els signes dels uns i dels altres. Els signes del llenguatge humà són
polisèmics, articulats, abstractes i convencionals, mentre que els signes de la
comunicació animal són monosèmics, inarticulats, concrets i naturals.
42. Per la manera d’accedir-hi, podem
distingir dues formes de coneixement:
(a) per
familiarització, immediat o intuïtiu
(b) per inferència
o raonament
43. Què és un signe segons Charles
Peirce? Quantes classes de signes hi ha i en què consisteixen?
Signe, segons Charles Peirce, és tot
allò que actua en lloc d’una altra cosa a la qual representa. Pel tipus de
relació que es dóna entre el signe i la cosa significada, tenim 3 tipus de
signes: icones (si la relació és de semblança o
paregut), indicis o índexs (si la realció és de proximitat o contigïitat en l’espai i en el
temps) i símbols (si la relació és de naturalesa
cultural).
44. Digues dues raons que mostren que
els humans pensem amb llenguatge.
Per una banda, l’activitat de raonar,
que és un dels elements del nostre pensament, és inseparable del
llenguatge, perquè consisteix en
l’encadenament d’oracions. Per una altra, la percepció que és sens dubte la
font més important dels continguts del pensament, tot i no ser reductible
completament a llenguatge, es veu continuament interferida (o intervinguda o
colonitzada) pel llenguatge. Quan percebem el món que ens envolta o el nostre
propi cos, només podem reconéixer les coses o fenòmens aplicant-hi paraules,
cosa que fem gairebé simultàniament. La relació del raonament i dels processos
de la percepció amb el llenguatge són dos exemples eloquents de com el
pensament humà està íntimament relacionat amb el llenguatge.
45. Quina part de la filosofia
engloba l’ètica i la política?
La filosofia pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada